Genesis 3

¹ La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet. Més astut que cap altre. Va dir a la dona: "De debò Déu us ha dit que no podeu menjar de cap arbre del jardí?"

⁵ "Déu sap que quan en mengeu, se us obriran els ulls. Sereu com Déu, i coneixereu el bé i el mal."

⁶ La dona es va quedar mirant l'arbre. El fruit semblava deliciós. Preciós de veure. I la faria sàvia! Va allargar la mà. Va agafar el fruit. El va mossegar. I se'l va menjar. Després en va donar al seu marit, que era allà amb ella. I ell també en va menjar.

⁷ Se'ls van obrir els ulls. A tots dos. Es van mirar el cos. Despullats! Van agafar fulles de figuera, les van cosir i es van tapar.

⁸ Al vespre, una brisa fresca va passar pel jardí. Van sentir els passos de Jahvè Déu que passejava. L'home i la seva dona es van amagar entre els arbres.